Entrevista a David Miret

El 20 de Juny un grup de persones del STO del Ventall, vam anar a Vilafranca del Penedès a fer una entrevista a en David Miret, ex-cap de colla dels castellers de Vilafranca i nomenat català del any al 2010, en reconeixement als mèrits de la colla, que va fer la millor temporada castellera de la història, i a la activitat castellera en general al nostre país. Els castells formen part del patrimoni universal immaterial del Món , segons la UNESCO.

L'ENTREVISTA:

1. D´on va venir la teva afició als castells?

Ve de família, el pare era casteller i jo de petit ja anava vestit de casteller al cotxet. A Vilafranca es respira molt la Festa Major, les tradicions i els castells.

2. Quanta gent com a màxim creus que pot pujar?

Depèn del castell però sempre com més persones millor, per exemple per a un castell de set pisos hi ha d’haver unes 100 persones i per a un castell de nou pisos hi ha d’haver unes 300 o 400 persones o com a mínim 200. El mínim castell és un pilar de dos, es a dir una persona sobre d’una altra.

3. Alguna vegada t´ha fet por fer castells?

Més d’una vegada. Més que por és angoixa, sobretot quan fas un castell nou al començar la temporada. Penseu que a l’hivern parem de fer castells i durant aquests mesos la canalla creix i cada any s’ha de tornar a començar, llavors en els primers assajos i actuacions hi ha més incertesa. S’ha de ser una mica valent, si tens molta por, ja no fas castells (com qualsevol altra cosa).

4. T´agrada pujar als castells?

Sííí ,m’agrada molt ,molt. La meva vida gira entorn dels castells, primer és la meva família i després els castells. De petit vaig fer una mica d’anxaneta , però després cap als 14 o 15 anys, tocava la gralla i em vaig adonar que m’agradava més fer-los, que no pas tocar i mirar-los.

5. És important la forma física per fer castells? I la dieta?

És molt important fer alguna activitat física, encara que hi ha gent que no fa res. S’ha de menjar bé i dormir bé potser que algú no ho faci, cadascú s’ha de conèixer i saber els seus límits.

6. Per quina colla, a part de la teva, tens més simpatia?

Als Vilafranquins ens agrada molt la nostra colla, suposo que si visqués en un altre poble, seria de la colla d’aquell poble...

( els redactors insistim una mica perquè ell es mulli una mica més)

Bé, simpatitzo amb els Capgrossos de Mataró. Sí, em cauen bé.

7. Quina lesió castellera és més freqüent? N’has patit alguna?

He estat de molta sort, no he patit cap lesió, de vegades m´ha fet mal l´esquena de suportar el pes de la gent però fent estiraments m´ha passat. Si fas pinya t’ has de protegir molt bé, el cap i les espatlles sobretot, no mirar cap amunt i arrambar-te al del davant perquè si cau el castell no et facin mal si et cauen a sobre.

8. Quins països has visitat fent castells?

He visitat països com Xile, Índia, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Holanda y Mallorca. Ara són a Nova York però jo no hi he pogut anar per raons de feina.

9. Quan mesura la teva faixa?

És molt llarga fa uns deu metres. La faixa va molt bé per a protegir l´esquena i a més a més serveix d´esglaó als que pugen.

10. Fan molt mal les espatlles quan et pugen a dalt?

No fa mal perquè van descalços i el peu s’adapta a l’espatlla. Potser al començament et fa mal el fregament de la camisa però t’acabes acostumant.

11. Què és més important, el tronc o la pinya?

Tot és important. Un castell sense pinya no es pot fer, el tronc sense el pom de dalt (la canalla) tampoc. La pinya és el matalàs per això és important que es faci bé. Són fonamentals totes les parts del castell.

12. Encara fas castells?

L’ any passat vaig pujar al quatre de nou sense folre, al dos de vuit sense folre i al dos de nou sense manilles. Aquest any ja veurem… Ara ja no soc Cap de Colla.

13. Teniu molta set quan feu castells?

Sí, com que actuem al migdia fa molta calor, tots els ajuntaments ens donen aigua, és molt important beure’n i va molt bé.

14. Es cobra per fer castells?

La colla cobra per fer castells, tenim un local per assajar i s’ha de mantenir, també hi ha els desplaçaments en autocar.